Lecto@ddicte!
Per tal de
conèixer les opinions dels nostres joves lectors, hem convidat als
Lectoaddicte's a escriure la ressenya literària d'algunes de les
lectures del club. En aquesta ocasió l'Ariadna ens comparteix la
lectura lliure que va llegir per a la sessió de terror d'enguany.
Mi hermana Elba y Los altillos de Brumal és un recull de vuit contes breus amb diferents arguments que tracten sobre diversos temes, així com el desdoblament de personalitat, la paròdia de les novel·les de terror, el pas de la infància a l’adolescència...
Realment, considero que aquests contes no s’inscriuen totalment en el gènere de terror, sinó que més aviat l’autora aconsegueix transmetre intriga, misteri i confusió al lector. Aquesta confusió s’evidencia gràcies a l’ús del narrador parcial o testimoni. És a dir, el narrador no narra els fets de manera objectiva, sinó que ho fa subjectivament. Aquest fet comporta que el lector desconfiï del que el narrador explica. Per això, quan acabem de llegir un dels contes sovint quedem confusos i inquiets. Aquesta sensació és apassionant perquè permet entrar dins la història que narra el protagonista.
Dit això, m’agradaria analitzar breument els contes de La ventana del jardín i La noche de Jezabel, ja que són els que es relacionen amb les novel·les de terror. Cal remarcar que els dos contes mantenen l’estructura del relat de terror.
Pel que fa a La ventana del jardín destaca l’arribada d’una persona a un lloc desconegut on comencen a succeir fets estranys que no poden explicar-se. El conte presenta com el narrador arriba a una granja aïllada on viu un matrimoni juntament amb el seu fill. El narrador es pregunta on és el fill, ja que només el reben els pares. Aquests afirmen que el petit està molt malalt tancat a l’habitació. A partir d’aquí, el narrador formula hipòtesis pensant que els pares tenen tancat el seu fill o bé que s’han desfet d’ell. Davant d’aquesta incertesa, el lector també comença a formular les seves pròpies intrigues. Finalment, els pares presenten el fill al narrador. Però aquest no en té prou i decideix visitar el petit durant la nit per parlar amb ell. En aquest moment, s’adona que els seus pares li han inculcat un llenguatge equivocat i el nen no pot comunicar-se correctament. El narrador considera que és una injustícia i decideix prendre mesures dient-li que marxaran junts d’aquella granja. Malgrat tot, quan el nen surt de la seva habitació caurà a terra quedant inconscient. Davant d’això, el narrador estarà desconcertat i, com que no entendrà la situació, decidirà fugir de la situació creada per ell mateix.
Respecte a La noche de Jezabel s’esdevé una reunió nocturna amb tempesta on uns personatges expliquen històries de por i de fantasmes. Els reunits són la narradora, en Mortimer, la Laura, la Jezabel, l’Arganza i l’Óscar. Val a dir que la narradora explica al lector que la Laura és la cosina de la Jezabel. Mentre narren les històries de terror s’esdevé un fet estrany: les rialles de la Laura interrompen i desactiven els mecanismes de les històries de terror. Més tard, aquest personatge desapareix, de manera que la narradora pregunta a la Jezabel on ha anat la seva suposada cosina Laura. La Jezabel confirma que no són cosines i el lector queda desconcertat. Llavors, decideixen buscar la Laura i troben un missatge al terra que diu: “No oblidaré mai aquesta nit. Gràcies per tot.” Aquest fet estrany evidencia que la Laura té un protagonisme exemplar perquè introdueix l’element terrorífic.
Amb tot, l’autor tracta d’explicar al lector que el terror no necessàriament es troba en les coses paranormals, sinó que el fet inexplicable irromp en les situacions quotidianes. A més d’això, el missatge més important que els dos contes tracten transmetre és: No et fiïs del que vegis, del que suposis o interpretis, ni del que t’expliquin”. És per això que, tant el lector com el narrador estan dubtosos i incerts.
Per últim, encoratjo a tothom a llegir aquest recull de contes perquè, a més de fer rumiar allò que llegeixes, gaudeixen d’un ric llenguatge que aconsegueix transmetre un sentiment molt difícil de sentir quan llegim: la intriga o el dubte.
Moltes gràcies per la teva ressenya Ariadna, ens has creat una incertesa que volem llegir-la, veritat?
Bona lectura, jove!
